Arxiu històric

El bisbe de la diòcesi de Barcelona, Mons. Gregorio Modrego, constitueix el Secretariado Diocesano de la Beneficencia per atendre les greus necessitats de milers de persones a la postguerra.

S’inicia el Servei d’Assessoria Jurídica gratuïta, una iniciativa pionera per a persones sense mitjans econòmics. Tots els advocats són voluntaris i les demandes principals estan relacionades amb documentació i problemes d’allotjament.

Arriba l’ajuda americana durant l’última etapa de la postguerra. La National Catholic Welfare Conference de Nova York fa arribar varietat d'aliments. L’ajuda, que es mantindrà durant 17 anys, és vehiculada per Càritas o els encara anomenats secretariats interparroquials i arriba a milers de persones a tot l’Estat. Les caixes de fusta que contenien l’Ajuda Americana van ser reutilitzades per fer bancs, mobles i portes de la seu històrica de Plaça Nova.

El Secretariat de Beneficiència de la diòcesi de Barcelona adopta el nom de Càritas i també el logotip de la creu i les flames.

S’incorpora la figura dels assistents socials a l’entitat. En una societat sense dret als serveis socials públics, Càritas és l’única entitat que pot fer aquesta tasca sense ser sospitosa de traïció al règim franquista. Mn. Narcis Prat i Mn. Jordi Garcia-Die són persones clau en aquesta etapa.

Càritas impulsa el Secretariat de Colònies de Vacances, una resposta concreta i compromesa amb l’educació del temps lliure i l’esplai dels infants. Els registres de Càritas deixen constància que 3.537 infants hi van participar. Les colònies es mantindran fins l’any 1985 quan l’Institut Pere Tarrés d’Educació en l’Esplai assumeix la tasca.

En aquestes dècades, Càritas i altres equips vinculats, com la Comissió Diocesana de Migracions, presten no només atenció social i econòmica a persones i famílies que han vingut d’arreu de l’Estat, sinó també orientació i suport a la població que vol emigrar a altres països d’Europa o que embarca cap a destins com Austràlia i Argentina. Alhora, les assistents socials promouran l’associacionisme dels veïns i es faran ressò de les seves necessitats.

Càritas promou el primer curset de formació per a monitors. S’editen també dues publicacions que contribueixen a la formació de persones que tenen infants al seu càrrec: el Butlletí del Monitor i Temes de Pedagogia. Un any més tard, es crea l’Escola diocesana per a dirigents i monitors.

Durant les inundacions del Vallès i el Besòs, Càritas i els secretariats interparroquials distribueixen les ajudes que arriben des de moltes ciutats i pobles de tot l’Estat i d’Europa per a persones i famílies que ho han perdut tot. La ràdio va ser el mitjà per excel·lència per fer una crida a la societat.

Càritas publica una recopilació dels recursos benèfics i socials de Barcelona, que serà molt útil per a les 24 assistentes socials de l’entitat en diversos districtes i municipis de l’àrea metropolitana. En aquesta època es potencia el treball comunitari (centres socials, creació de guarderies...) i de promoció de les persones, a més de l’habitual acció assistencial. En part, per l’exigència d’aplicar l’ensenyament del Concili Vaticà II, tornant a les fonts del cristianisme, amb la voluntat de ser una Església més oberta i compromesa.

Es publica el primer Extra de Càritas dintre del Full Dominical que arriba a totes les esglésies de la diòcesi de Barcelona.

En la dècada dels 80, després del final de la dictadura franquista i de l’arribada de la democràcia, les administracions públiques potencien els serveis socials, que en determinats casos substitueixen serveis que fins llavors feia Càritas. Això, però, no provoca ni l’extinció ni un replegament de l’entitat ja que Càritas continua fent-se càrrec d’aquelles necessitats que l’administració no cobreix.

L’atur fa estralls i obliga a posar en marxa noves iniciatives, com una cooperativa que donarà feina a dones joves. El programa d’atur es converteix en un dels eixos principals de l’acció de Càritas. Segons un estudi publicat el 1985, en els cinc anys anteriors s’havien perdut 325.000 llocs de treball.

Conscients de les necessitats que els voluntaris tinguin les habilitats necessàries per fer costat a les persones vulnerables, es crea l’Escola de Formació del Voluntariat.

Durant la dècada dels 90, Càritas Barcelona promou la creació i el desenvolupament d’entitats vinculades que s’especialitzen en diferents àmbits d’actuació, com ara la Fundació Formació i Treball, la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social i el Servei d’Integració i Ajuda a la Llar (SISAL).

El nou mil·lenni arriba acompanyat d’importants migracions i Càritas es concentra en l’acollida dels nouvinguts, des de la regularització administrativa fins a la recerca de feina. En la línia d’acolliment al pròxim que marca l’Evangeli, l’entitat intervé en fets com les tancades en algunes esglésies durant l’any 2001 per reivindicar l’obtenció de permisos legals de residència.

Amb l’esclat de la crisi econòmica, els ciutadans autòctons tornen a guanyar pes entre els usuaris de Càritas. Es tracta de persones que anteriorment ja havien estat ateses, però també de persones de classe mitjana empobrida que no rep tota l’ajuda que necessita dels serveis socials. Les entitats socials ajuden a cobrir aquest buit.

Càritas es veu desbordada per les peticions d’ajuda, que augmenten un 40%, i comença a renovar la seva resposta. L’any 2011 es posa en marxa el Servei de Mediació en Habitatge, el 2012 el projecte Paidós de prevenció de la pobresa infantil i el 2013 el programa Feina amb cor, de suport a la recerca de feina per a aturats de llarga durada.

Càritas Diocesana de Barcelona impulsa la targeta solidària d’aliments. L’objectiu de la targeta és que les persones puguin comprar amb autonomia als establiments comercials d’alimentació per mitjà dels ajuts econòmics que reben.

El 27 de gener finalitza el procés de creació de les dues noves Càritas Diocesanes de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, que havia començat feia dos anys amb la divisió de l’arxidiòcesi. L’àmbit d’actuació de Càritas Diocesana de Barcelona es limita al territori de l’arxidiòcesi de Barcelona: la ciutat de Barcelona, Badalona, Cornellà de Llobregat, Hospitalet de Llobregat i la comarca del Maresme.

La precarietat és la protagonista de les persones ateses. Càritas continua recolzant aquells que es troben en una situació de pobresa crònica i estructural, a més de noves famílies empobrides que no troben feina i que tenen dificultats d’accés a prestacions socials i rendes mínimes.

El 14 de març del 2020, el Govern d’Espanya decreta l’estat d’alarma per frenar l’extensió de la COVID-19. El confinament comporta una paralització gairebé total de l’economia. En aquest context, Càritas Barcelona atén 16.249 llars, on viuen 35.229 persones, un 8% més que l’any 2019. Es tripliquen les ajudes econòmiques dedicades a aliments i es dupliquen les destinades al relloguer.

L’any 2022 s’inicia amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El conflicte bèl·lic té conseqüències desastroses per a les famílies ucraïneses, però també impacta en les economies europees. La inflació derivada de la guerra agreuja la situació econòmica de les famílies que Càritas atén: 9 de cada 10 es veuen obligades a reduir la despesa en alimentació, i prop de 4.000 llars no poden pagar les despeses de l’habitatge.

Càritas Diocesana de Barcelona celebra els 80 anys d’història amb 1,6 milions de persones acompanyades durant aquest període. Càritas està present als 26 municipis de la diòcesi de Barcelona, desplegant-se en 5 zones pastorals, des de 8 programes i més de 470 projectes, que donen resposta a qüestions tan diverses com la cobertura de necessitats bàsiques, la formació laboral, l’habitatge, la infància, les persones grans, l’acompanyament en drets o l’assessorament jurídic en temes de migració i estrangeria, entre moltes altres.