I tu... quina societat
vols construir?
Som obrers en construcció de la utopia.
Volem donar raó de la nostra esperança,
una esperança creïble.
No es tracta d'esperar asseguts.
L'esperança no es pot traduir en resignació passiva.
Contra tota esperança, esperem...però caminant.
Bisbe Pere Casaldàliga
El principi de realitat pres de manera aïllada ens pot aclaparar amb tot allò que està malament. Tot allò que entreveiem que queda per fer ens pot paralitzar per la forta sensació d'immobilisme o d'impotència. Una sensació que ens fa oblidar la nostra capacitat de transformar les coses.
En paraules de Remedios Zafra, al seu llibre Fragilidad, tota aquesta dosi de crua realitat podria portar-nos a caure en la temptació de protegir-nos dins la nostra habitació, connectats digitalment, acompanyats d'estímuls, amb el caliu de pantalles que ens permeten evadir-nos. Amagar-nos per evitar tocar o ser tocats, caure o que alguna cosa ens caigui. Però en la solitud de les nostres habitacions perdríem la nostra humanitat, perquè la humanitat necessita de sociabilitat.
Necessitem una esperança conscient de la realitat, que ens situï per sobre de la por, que ens permeti abandonar l'actitud passiva a què ens arrossega aquesta por. Una esperança activa que ens posi, esperançats i il·lusionats, en el camí de buscar al món mateix allò que serveix d'ajuda al món. Per tot això, necessitem prendre consciència que som una humanitat de vides fràgils, que emmalalteixen o pateixen i necessiten la mà i l'esquena de l'altre. I reclamem una humanitat on la necessitat solidària dels altres, es faci comunitat. Una humanitat que celebri en unió també la seva força, la seva capacitat per sobreposar-se, per preservar, per cuidar. Una humanitat on tenim el risc d'emmalaltir junts, però la imperdible oportunitat de salvar-nos junts.
Volem una economia basada en l’individualisme i la competència o una economia que escolta, cuida, suma i canvia?
Volem una societat que divideix les persones entre ciutadans de primera, amb tots els drets garantits, i ciutadans de segona, sense accés a drets bàsics, o una societat integradora on tothom hi pugui participar i desenvolupar-se?
Volem construir una normalitat nova, més justa i fraterna: en defensa de la dignitat humana, per un treball decent, treballant pel dret a l’habitatge, apostant per l’acció comunitària i el suport a la salut mental, on la infància i la família estiguin al centre de les polítiques socials i les persones puguin gaudir d’un envelliment digne.
Aquestes són les nostres propostes, consulta-les aquí:
PDF Propostes polítiquesPer això:
#somElQueDonem
Canvia la teva mirada
Comparteix el teu temps
No passis de llarg
Col·labora:
ES12 2100 0965 5102 0001 0269
Som el que donem, som amor
Les dades de la memòria del 2021 ens parlen del principi de realitat, aquell que ens obliga a posar tots els sentits per conèixer el que passa a prop, però també el que passa lluny de la nostra pròpia existència, del nostre propi jo i del nostre entorn.
És quan sortim a l’encontre de l’altre i compartim el que som que construïm un nosaltres més gran. Perquè només allò que es dona es multiplica. Som allò que donem, som allò que compartim, som amor.
